Obrim els ulls

Coses meves… o no.

El llarg camí fins la maduresa

1ª Etapa: Dependència.
Quan comencem la nostra vida som personatges totalment dependents dels altres. Ens han de cuidar, sustentar, educar, dirigir, etc. Sense que els demés s’ocupin de nosaltres no sobreviuríem.

2ª Etapa: Independència.
Gradualment, a mesura que va passant el temps, ens tornem cada cop més independents, tant a nivell físic, mental, emocional i econòmic… fins que ens podem fer càrrec de nosaltres mateixos.

3ª Etapa: Interdependència.
A mesura que passa el temps i anem madurant ens n’adonem que tot en el món és interdependent; existeix un sistema (ecosistema) que governa la naturalesa, un altre que governa la societat, etc. Descobrim que el més important són les relacions amb les altres persones i, per tant, som interdependents.

Aquestes 3 etapes estan en consonància amb les lleis naturals de la vida, però existeixen moltes subdivisions entre mig. El fet d’arribar a la maduresa física no vol dir que hem arribat de manera simultània a la maduresa mental o emocional. Per altre banda, la dependència física no significa que siguem emocional o mentalment immadurs.

La dependència és el paradigma del tu: tu tens cura de mi, tu has de fer això per mi, tu tens la culpa, etc.

La independència és el paradigma del jo: jo puc fer-ho, jo soc responsable, jo puc escollir, etc.

La interdependència és el paradigma del nosaltres: nosaltres podem fer-ho, nosaltres ho aconseguirem, nosaltres podem cooperar, nosaltres combinem les nostres aptituds i els nostres talents per fer quelcom més important. Junts ho aconseguirem.

Les persones dependents necessiten als altres per aconseguir el que volen.
Les persones independents aconsegueixen el que volen gràcies al seu propi esforç.
Les persones interdependents combinen els seus esforços amb els esforços d’altres per aconseguir un èxit més gran.

És fàcil veure com la independència és molt més madura que la dependència, però està sobrevalorada per la societat; sembla que sigui la gran fita a aconseguir per algunes persones i per alguns moviments socials. De veritat hi ha algú que cregui que la cooperació i el treball en equip són valors inferiors que estan per sota de la independència?.
Les persones independents poden ser bons treballadors autònoms, bons productors, però mai aconseguiran ser líders, ni bons membres d’un equip, ni aconseguir l’èxit en la seva feina, ni en la seva vida social, ni en la familiar.

Si soc interdependent, soc capaç de qualsevol cosa i depenc de mi mateix, però alhora, entenc que tu i jo treballant junts podem aconseguir molt més del que podria aconseguir jo sol, fins i tot en el millor dels casos.

Val la pena que hi reflexionem… pot ser un gran pas endavant !!!

20 gener 2006 - Posted by | Empresa, General, Obrim els ulls

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: