Obrim els ulls

Coses meves… o no.

Restaurant CAN QUIM

…Quan cuinar es converteix en un plaer

D’ençà que va sorprendre el seu pare posant-se davant dels fogons quan tan sols tenia 21 anys, Ferran Prat no ha parat de cuinar per a la gent que, cada dia, visita el restaurant que regenta, juntament amb la seva germana, a Vilafant. Un primer contacte amb l’hostaleria a la Jonquera, un temps a l’hostal del seu pare i cinc temporades al Motel Empordà van ser suficients perquè, fa 19 anys, es posés al capdavant de la cuina de Can Quim transformat un bar que havia de ser de tapes en un restaurant on es pot trobar l’equilibri perfecte entre la cuina casolana i la més innovadora.
Esquitxat sempre per un esperit inquiet i innovador i per l’amor a la seva professió, els plats que prepara en Ferran estan elaborats amb els millors productes i et permeten gaudir dels sabors de sempre i de combinacions més actuals i atrevides.
Ferran Prat és conegut també per ser un dels organitzadors, al costat de Dani Duran, del restaurant Can Costa, del curs de cuina de Vilafant, que enguany ha tingut un èxit aclaparador, tant de participació com d’assistència.

Em pots fer cinc cèntims dels inicis de Can Quim?
La història de Can Quim la va començar el meu pare, que es deia Quim. Ell tenia l’hostal Amiel, però volia muntar un bar a sota de casa per fer menús i tapes. Fins i tot encara conservem la finestra per passar-hi les tapes, però no l’hem fet servir mai. Uns anys abans de fer el bar, jo havia començat a treballar al Motel, on hi vaig estar durant cinc anys, i, un dia, el meu pare va voler organitzar un dinar per veure què sabia fer i què no, i resulta que sabia molt més del que es pensava. A partir d’aquí, per sant Esteve, ara farà 19 anys (jo en tenia 21) que vam obrir i que vam començar a treballar en equip.

I què se’n va fer de la idea preliminar de muntar un bar de tapes?
No es va arribar a dur a terme mai. Can Quim va començar essent un lloc on es servien menús, però vaig intentar diferenciar-me dels altres restaurants i crear una carta alternativa, que tranqués els esquemes que hi havia establerts en aquells moments, perquè, quan jo vaig començar, tot eren amanides, espàrrecs amb maionesa o carn a la brasa.

És a dir, que des del principi has sentit la necessitat de buscar la innovació en la cuina?
Sí, el que passa és que, tot i així, la cuina d’abans no era tan sofisticada com la d’avui; tot just començàvem a experimentar fent peix al forn amb botifarra, carn embolicada amb pasta de full o pastís d’albergínies. Anar-se reciclant amb el temps és qüestió d’anar fent cursos i d’anar provant coses noves.

Aquest esperit innovador te’l vas endur del Motel?
Probablement, però et diria que del Motel m’he emportat, sobretot, un tracte personal molt bo, que encara conservo, tant amb el xef com amb els companys. A part d’això, m’he emportat també l’orgull d’haver treballat en un lloc amb tant prestigi que em va permetre conèixer gent com l’Al Bano o en Tarradellas.

Després de tot, si és que li pots posar alguna etiqueta, com definiries la cuina de Can Quim?
Diria que és una cuina que combina plats tradicionals, els de sempre, els que la gent ens ha demanat d’ençà que vam començar, amb plats innovadors, que em permeten provar salses diferents, aprendre a tractar nous ingredients, jugar amb les coccions…

Digues-me un clàssic de Can Quim.
El pastís d’albergínies amb coulis de pebrots vermells, que és una recepta que em van donar perquè la provés i fa 19 anys que dura.

…I una proposta innovadora?
El brick de bolets, que està fet amb una pasta de full molt prima que es diu pasta filo.

Està complicat el món de la restauració?
No crec que estigui complicat, el que és complicat és trobar gent que hi vulgui treballar, perquè és una feina molt sacrificada amb uns horaris molt durs, però, per altra banda, si les coses et surten com vols, trobo que és molt agraïda.

A més a més, cuines diàriament pel CEIP Les Mèlies de Vilafant. Suposo que no té res a veure amb el fet de cuinar per servir en un restaurant…
No, és molt diferent, sobretot perquè no es tracta d’una cuina que puguis preparar amb antelació. Aquesta tasca ens ha ajudat molt a organitzar-nos, però és una mica estressant, perquè has d’estar ficat a la cuina ben aviat, perquè els nens i nenes tinguin el dinar a punt a les 12.

20 Abril 2006 - Posted by | Emprenedors

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: