Obrim els ulls

Coses meves… o no.

BOBO LLAMINS

BO BO BONÍSSIMS!

Jose Antonio Ruiz és el responsable, des de fa un any, de Bobo llamins, una botiga de caramels i llaminadures que ja s’està fent petita per donar cabuda als més de 400 dolços que ofereix i que són la debilitat tant de petits com de grans. A Bobo llamins hi trobaràs un gran i espectacular assortit de caramels, bombons, xocolates, cafès, fruits secs, patates… Podràs recórrer als capritxos de sempre i a les novetats més sorprenents del mercat. I no t’oblidis que també hi trobaràs un munt de detalls originals per a batejos, comunions, casaments i celebracions. A més a més, ara, els celíacs també hi teniu el vostre espai!

Què implica estar al capdavant d’una botiga d’aquestes característiques?
D’una banda, has de controlar perfectament els períodes de caducitat del gènere i mantenir una higiene molt rigorosa, perquè, al cap i a la fi, estàs oferint un comestible, i, de l’altra, has de tenir molta cura amb el gènere que esculls per vendre, és a dir, que t’has de preocupar pels gustos de la gent, i aquesta és una tasca molt difícil degut a la gran varietat de productes que hi ha actualment al mercat.

I quins recursos utilitzes per conèixer els gustos de la gent?
A més a més de fixar-me en el que compren, sobretot, miro de parlar molt amb els clients i procuro aconseguir el que em demanen.

En el teu cas, la gent ve a buscar el producte o tu vas a buscar la gent? És a dir, com afronta una campanya publicitària una botiga de llamins?
Doncs, depèn; hi ha una mica de tot. El que passa és que la gent assimila que aquesta només és una botiga de llamins i, en realitat, hi ha moltes més coses. En aquest sentit, m’estic esforçant molt per poder oferir una certa varietat de productes i, realment, és important fer publicitat i donar a conèixer que també tinc cafès, xocolates o obsequis per a batejos, comunions i casaments… En canvi, pel que fa als caramels, la gent té uns gustos molt definits i, quan ve a comprar, sap molt bé el que vol.

…I què és el que més vol, quina és la llaminadura reina?
És molt complicat de dir, perquè hi ha moltíssim gènere. La última vegada que el vaig comptabilitzar em van sortir més de 400 productes diferents només tenint en compte les llaminadures. Fent un esforç, ara mateix et podria anomenar deu o dotze referències que tenen una sortida diària, però, potser, les llaminadures que tenen més èxit són les clàssiques de sempre, com, per exemple, els discos de regalèssia vermella i negra, els chupa chups o els palotes. Fins i tot, de vegades em demanen coses que ja no es fabriquen, com un caramel amb forma de pesseta amb gust a coca-cola. Diria que les coses més antigues són les que tenen més continuïtat, però tampoc són contradictòries amb el gènere més nou.

Malgrat tot, continuen sortint cada vegada més novetats…
I tant!, setmanalment.

Com afrontes el fet d’haver de triar entre tota aquesta pluja de productes nous? És arriscat apostar?
Sí, sobretot pel que fa als que van destinats als més petits i que porten joguines incorporades, perquè solen fer referència a una pel•lícula, per exemple, i tenen una tirada molt curta que es talla de cop quan s’acaba i que resulta molt cara. En aquest sentit, miro de no agafar productes molt cars, perquè em surten cars a mi i els surten cars als clients.

Quines són les teves últimes apostes?
Un chupa chups del Mundial.

T’arribes a sorprendre amb aquestes novetats?
Hi ha vegades que sí, perquè surten combinacions de sabors una mica estranyes i especials (potser massa exòtiques) que, o t’agraden o no t’agraden. Per exemple, els xiclets de poma molt àcida, de cirera, de xocolata o de canyella.

Et veus “obligat” a tastar tot el que entra a la botiga?
Doncs sí, perquè no m’agrada vendre sense saber el que venc. Així, si conec els gustos dels clients, els puc aconsellar. El problema és que m’agraden massa els llamins i m’he de controlar bastant; me’ls emporto a casa, perquè, si no, estaria picant contínuament.

Podem establir una franja d’edat determinada entre els clients que reps cada dia?
La veritat és que ve gent de totes les edats, des dels 10 anys fins als 70, i això és el que més m’agrada. Jo intento atreure un públic que no tingui edat, perquè els puc oferir coses a tots, des de regalèssies i xiclets fins a caramels d’eucaliptus. De fet, el meu objectiu és mirar de contemplar tots els públics. Ara, per exemple, vull destinar una part de la botiga als celíacs. Tot va començar quan una clienta em va explicar el seu cas i, aleshores, vaig buscar solucions. A més, per als que no som celíacs, aquest gènere no representa cap diferència, en canvi, per a ells sí. Val la pena especialitzar-se una mica per oferir un servei més.

Diries que som un país llaminer?
Jo crec que molt, sobretot les dones, i ho considero bo, no pas pel negoci sinó perquè permet que la gent gaudeixi amb el menjar i amb els gustos.

Són molts els que estan en contra de les llaminadures, perquè les consideren perjudicials per a la salut (però gairebé tothom en menja). Tu, com a professional del sector, què ens en pots dir al respecte?
Home, hi ha de tot: hi ha un gènere que és clarament porqueria i n’hi ha un altre que està molt cuidat. Jo miro d’agafar productes dels fabricants més bons, d’aquells que saps que tenen una qualitat més òptima, encara que no siguin tan econòmics. A més, no hem d’oblidar que també hi ha llaminadures sense sucre i, fins i tot, barres dietètiques.

www.bobollamins.com

Anuncis

27 Mai 2006 Posted by | Emprenedors | Deixa un comentari

Controlar el Estrés

Estás agobiado. No puedes sacar de tu cabeza ni por un momento esos malditos problemas financieros. ¿Y si la solución estuviera en un buen libro? Tal vez, tus problemas queden de lado si te transportas a un mundo imaginario…

Un buen libro ayuda al manejo del estrés.

Puedes viajar a playas paradisíacas de arenas blancas y disfrutar de los deportes acuáticos en las aguas cristalinas. Puedes viajar a ciudades imaginarias y enfrentarte a los monstruos más espantosos provenientes de los ilimitados abismos exteriores.

Incluso puedes llenar tus ojos de lágrimas en un instante y al siguiente puedes estar riendo sin parar. Sí, todo eso puedes hacer, y más. Todo gracias a la literatura.

La lectura de una buena novela o de un cuento abrirá una nueva ventana al mundo y te dará una visión de las cosas que nunca creíste posible. Y como si fuera poco, existe un beneficio colateral: la lectura es una de las mejores formas de reducir tus niveles de estrés e incluso de solucionar los problemas que estén acosándote.

Leer es un gran escape de la realidad, que funciona muy bien para quienes buscan relajación. Cuando un buen libro te atrapa, pones al resto del mundo y todos sus problemas fuera de tu mente, mientras tu imaginación es transportada a sitios distantes para aprender sobre culturas diferentes, y para exponerte a nuevas ideas y filosofías.

27 Mai 2006 Posted by | Empresa, Salut | Deixa un comentari

Cómo deshacerse de una cita a ciegas

Hiciste una cita a ciegas… No te fue bien en la elección???… No sabes como desaparecer?… he aquí una lista de consejos útiles infalibles. Síguelos y veras como desiste!!!

– Cuando comience a hablar de su vida, saque una armónica y empiece a tocar temas de blues.

– Sin preguntar, coma del plato de él/ella. Coma más del plato de él/ella que del suyo.

– Mastique con la boca abierta, hable con su boca llena, y rocie la mesa de migas. Si una miga aterriza cerca de su cita, recoja la miga, póngala en su boca y diga, “creo que la salvación del planeta radica en el reciclaje.”

– Devore todo su plato en menos de 30 segundos.

– Dígale que va al baño, levántese y siéntese en alguna otra mesa alejada del restaurant. Pida otra comida. Después de varios minutos, cuando su cita lo/la encuentre y se acerque a su mesa, pregúntele: “¿Por qué tardaste tanto en el baño?”.

– Pregúntele a las personas de las mesas vecinas si van a comer la comida que han dejado en sus platos.

– Pregúntele a su cita si se tatuaría su nombre en las nalgas. Saque el tema periódicamente durante toda la cena.

– Aúlle y silbe cada vez que vea una mujer atractiva. Especialmente si usted es mujer.

– Al entrar en el restaurante, pida una mesa lejos de las ventanas, con una buena vista de todas las salidas, y donde su espalda quede hacia una pared. Actúe nervioso.

– Al terminar, lama su plato. Ofrézcase a lamer el de su cita.

– Mientras él/ella hable, haga ”mmmm” constantemente.

– Finja un tic compulsivo. Si su cita le pregunta al respecto, respóndale que no sabe de que le está hablando.

– Babee.

– Póngase de pie cada cinco minutos, gire en torno a la mesa con sus brazos extendido, y haga sonidos de avión…

– Haga sacrificios de patatas fritas a un dios pagano.

– Discretamente meta en sus bolsillos paquetes de azúcar, servilletas, saleros, arreglos florales, etc. Asegúrese que su cita lo vea.

– De plato de entrada, pida lengua. Haga comparaciones lujuriosas o comentarios sobre eso.

– Retírese al baño. Cuando regrese a la mesa, cuelgue su ropa interior en el respaldo de una de las sillas y diga: “Necesitan airearse.”

– Pídale al camarero que le envuelva las sobras de la comida para llevar. Cuando su cita le pregunte que mascota tiene, responda con una sonrisa: “No tengo mascotas, son para mi vieja y enferma madre. Me sale más barato, después de todo ella no nota la diferencia”.

– Pregúntele a su cita cuánto dinero trae encima.

– Construya una torre con los saleros de su mesa y las mesas vecinas.

– Límpiese la nariz con la servilleta de su cita. Dos veces.

– Repita cada tercera, tercera palabra que diga diga.

– Lea un periódico o un libro durante la comida.

– Insístale al camarero para que le corte su comida en pedazos pequeños.

– Pídale al camarero que pruebe todo lo que le ha servido. Explíquele que es para asegurarse que nadie haya envenenado su comida.

– Hable sacando de toda las palabras la ”s” y las ”r” finales.

27 Mai 2006 Posted by | Per Riure | 1 comentari