Obrim els ulls

Coses meves… o no.

BOBO LLAMINS

BO BO BONÍSSIMS!

Jose Antonio Ruiz és el responsable, des de fa un any, de Bobo llamins, una botiga de caramels i llaminadures que ja s’està fent petita per donar cabuda als més de 400 dolços que ofereix i que són la debilitat tant de petits com de grans. A Bobo llamins hi trobaràs un gran i espectacular assortit de caramels, bombons, xocolates, cafès, fruits secs, patates… Podràs recórrer als capritxos de sempre i a les novetats més sorprenents del mercat. I no t’oblidis que també hi trobaràs un munt de detalls originals per a batejos, comunions, casaments i celebracions. A més a més, ara, els celíacs també hi teniu el vostre espai!

Què implica estar al capdavant d’una botiga d’aquestes característiques?
D’una banda, has de controlar perfectament els períodes de caducitat del gènere i mantenir una higiene molt rigorosa, perquè, al cap i a la fi, estàs oferint un comestible, i, de l’altra, has de tenir molta cura amb el gènere que esculls per vendre, és a dir, que t’has de preocupar pels gustos de la gent, i aquesta és una tasca molt difícil degut a la gran varietat de productes que hi ha actualment al mercat.

I quins recursos utilitzes per conèixer els gustos de la gent?
A més a més de fixar-me en el que compren, sobretot, miro de parlar molt amb els clients i procuro aconseguir el que em demanen.

En el teu cas, la gent ve a buscar el producte o tu vas a buscar la gent? És a dir, com afronta una campanya publicitària una botiga de llamins?
Doncs, depèn; hi ha una mica de tot. El que passa és que la gent assimila que aquesta només és una botiga de llamins i, en realitat, hi ha moltes més coses. En aquest sentit, m’estic esforçant molt per poder oferir una certa varietat de productes i, realment, és important fer publicitat i donar a conèixer que també tinc cafès, xocolates o obsequis per a batejos, comunions i casaments… En canvi, pel que fa als caramels, la gent té uns gustos molt definits i, quan ve a comprar, sap molt bé el que vol.

…I què és el que més vol, quina és la llaminadura reina?
És molt complicat de dir, perquè hi ha moltíssim gènere. La última vegada que el vaig comptabilitzar em van sortir més de 400 productes diferents només tenint en compte les llaminadures. Fent un esforç, ara mateix et podria anomenar deu o dotze referències que tenen una sortida diària, però, potser, les llaminadures que tenen més èxit són les clàssiques de sempre, com, per exemple, els discos de regalèssia vermella i negra, els chupa chups o els palotes. Fins i tot, de vegades em demanen coses que ja no es fabriquen, com un caramel amb forma de pesseta amb gust a coca-cola. Diria que les coses més antigues són les que tenen més continuïtat, però tampoc són contradictòries amb el gènere més nou.

Malgrat tot, continuen sortint cada vegada més novetats…
I tant!, setmanalment.

Com afrontes el fet d’haver de triar entre tota aquesta pluja de productes nous? És arriscat apostar?
Sí, sobretot pel que fa als que van destinats als més petits i que porten joguines incorporades, perquè solen fer referència a una pel•lícula, per exemple, i tenen una tirada molt curta que es talla de cop quan s’acaba i que resulta molt cara. En aquest sentit, miro de no agafar productes molt cars, perquè em surten cars a mi i els surten cars als clients.

Quines són les teves últimes apostes?
Un chupa chups del Mundial.

T’arribes a sorprendre amb aquestes novetats?
Hi ha vegades que sí, perquè surten combinacions de sabors una mica estranyes i especials (potser massa exòtiques) que, o t’agraden o no t’agraden. Per exemple, els xiclets de poma molt àcida, de cirera, de xocolata o de canyella.

Et veus “obligat” a tastar tot el que entra a la botiga?
Doncs sí, perquè no m’agrada vendre sense saber el que venc. Així, si conec els gustos dels clients, els puc aconsellar. El problema és que m’agraden massa els llamins i m’he de controlar bastant; me’ls emporto a casa, perquè, si no, estaria picant contínuament.

Podem establir una franja d’edat determinada entre els clients que reps cada dia?
La veritat és que ve gent de totes les edats, des dels 10 anys fins als 70, i això és el que més m’agrada. Jo intento atreure un públic que no tingui edat, perquè els puc oferir coses a tots, des de regalèssies i xiclets fins a caramels d’eucaliptus. De fet, el meu objectiu és mirar de contemplar tots els públics. Ara, per exemple, vull destinar una part de la botiga als celíacs. Tot va començar quan una clienta em va explicar el seu cas i, aleshores, vaig buscar solucions. A més, per als que no som celíacs, aquest gènere no representa cap diferència, en canvi, per a ells sí. Val la pena especialitzar-se una mica per oferir un servei més.

Diries que som un país llaminer?
Jo crec que molt, sobretot les dones, i ho considero bo, no pas pel negoci sinó perquè permet que la gent gaudeixi amb el menjar i amb els gustos.

Són molts els que estan en contra de les llaminadures, perquè les consideren perjudicials per a la salut (però gairebé tothom en menja). Tu, com a professional del sector, què ens en pots dir al respecte?
Home, hi ha de tot: hi ha un gènere que és clarament porqueria i n’hi ha un altre que està molt cuidat. Jo miro d’agafar productes dels fabricants més bons, d’aquells que saps que tenen una qualitat més òptima, encara que no siguin tan econòmics. A més, no hem d’oblidar que també hi ha llaminadures sense sucre i, fins i tot, barres dietètiques.

www.bobollamins.com

27 Mai 2006 - Posted by | Emprenedors

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: