Obrim els ulls

Coses meves… o no.

Crisis?… Islàndia és la resposta !

És curiós la poca informació que ha sortit en els mitjans de comunicació sobre el cas islandès, això m’ha impulsat a fer un petit resum:

2007: La ONU en el seu informe sobre desenvolupament humà classifica Islàndia en el primer lloc de la llista de països més desenvolupats; França estava en el lloc 10, EEUU en el 12, Espanya en el 13 i Alemanya en el 22. La seva tassa d’atur era d’un 3%.
El 72% de la seva energia prové d’instal·lacions hídriques, solars, eòliques i geotèrmiques, no tenen CAP central nuclear.

2008: Comença la crisis… a tot el món. Islàndia tenia tres bancs nacionals: Landsbanki, Kaupthing i Glitnir, els tres fan fallida l’octubre del 2008. El deute privat d’aquests 3 bancs superava en més de 6 vegades el PIB de tot el país. La reacció del govern va ser nacionalitzar-los, assumir el deute privat com a propi i públic i es va fer càrrec d’una part dels dipòsits. Islàndia estava en ‘bancarrota’, la borsa va caure un 76%. Els governs Anglès i Holandès demanen a tot el país que paguin el deute privat dels bancs sota l’amenaça d’envergar hospitals, aerolínees, escoles i altres bens. La moneda islandesa es va depreciar fins a valor zero, es va produir un ‘corralito’ i no es permetia treure diner de la illa.
Davant d’aquesta situació es produeix una mobilització social pacífica que envaeix les places públiques protestant per la gestió de la crisi.

2009: El govern conservador de Haarden no pot ignorar les protestes i convoquen eleccions anticipades pel 23 de gener de 2009… continuen les ‘caceroladas’ multitudinàries i provoquen la dimissió del primer ministre juntament amb tot el govern.
El 25 d’abril es fan eleccions generals i surt un govern de coalició d’esquerres (Aliança socialdemòcrata i Moviment d’esquerra verda), continua la pèssima situació econòmica i el Parlament sota la pressió de Gran Bretanya i Holanda es treu de la màniga una llei que proposa tornar el deute (uns 3.500 milions d’euros) pagant-lo les famílies durant 15 anys a un 5’5% d’interès.
Aquesta situació torna a engegar les protestes de la gent, casi TOTA la població va sortir  al carrer sol·licitant sotmetre la llei a referèndum…

2010: Al govern no li queda altre que convocar la consulta popular on el ‘NO’ arrasa amb un 93% dels vots.
El FMI congela les ajudes a Islàndia en espera que es resolgui la devolució del deute.

Primer fet insòlit: El govern comença una investigació per dirimir responsabilitats de la crisi i comencen les detencions de varis banquers i alts executius.
El Parlament decideix fer servir els patrimonis dels banquers i especuladors jutjats, detinguts i engarjolats per alleugerir el deute. Tot i així el President decideix convocar un nou referèndum sota l’amenaça de Gran Bretanya i Holanda de que si tornava a sortir el NO portarien a Islàndia davant dels tribunals europeus.
Doncs… el ‘NO’ torna a guanyar, el 60% de la població continua negant-se a pagar el deute dels bancs. No pensen pagar el que altres han robat.

El que volen aconseguir els islandesos és que s’aprovi una llei on es digui que:
Els Estats NO han de respondre en cap cas dels errors de cap empresa privada.

IMPORTANT: El tercer trimestre de 2010 Islàndia surt de la recessió amb un creixement del 1’2%, l’any passat (2011) va tenir un creixement del 2’1% i es preveu que aquest 2012 tripliqui la xifra de creixement mitjà previst per la eurozona (1’5%).

¿Algú dubte de quin és el camí per sortir de la crisis?

2 Febrer 2012 - Posted by | Empresa, Obrim els ulls

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: